Les desigualtats socioeconòmiques provoquen una gran pèrdua de salut en la infància i adolescència

El nou informe Nivell socioeconòmic i estils de vida de la població infantil i adolescent a Espanya de la Gasol Foundation analitza els efectes de les desigualtats socials en els hàbits de salut de la població infantil i adolescent a Espanya

  • 16 dies més a l’any davant de les pantalles i 6 dies menys d’activitat física moderada o vigorosa, algunes de les conseqüències de les desigualtats socials. 
  • El nivell d’estudis, l’estatus laboral de les mares i pares i l’entorn on creixen els nens i nenes juguen un paper clau en els seus estils de vida i el seu estat de salut, segons el nou informe. 
  • En la majoria de casos, el nivell d’estudis dels adults és el factor socioeconòmic més determinant dels estils de vida de la població infantil i adolescent.

Madrid, 10 de juliol de 2024. El nivell socioeconòmic de les famílies és un dels factors determinants dels estils de vida dels nens i nenes i, en conseqüència, els estils de vida d’aquells que viuen en entorns més vulnerables estan més deteriorats. Així ho recull un nou informe específic elaborat amb dades de l’estudi PASOS de la Gasol Foundation —fundació dels germans Pau i Marc Gasol la missió de la qual és prevenir l’obesitat infantil—, que ha analitzat els hàbits de salut de 3.201 nens/es, de 8 a 16 anys, de tota Espanya, i que presenta conclusions especialment preocupants respecte a les famílies que viuen en situació de vulnerabilitat socioeconòmica.

“Amb aquest nou informe derivat de l’estudi PASOS, l’evidència científica continua indicant que els factors socioeconòmics són una peça fonamental per entendre què determina les oportunitats de créixer de manera saludable”, ha comentat el Dr. Santi F. Gómez, director global d’Investigació i Programes de la Gasol Foundation i Investigador Principal de l’estudi PASOS. “És imprescindible i urgent prendre mesures estructurals i desplegar intervencions comunitàries de promoció d’hàbits de vida saludable que siguin sensibles a les desigualtats socioeconòmiques”.

“La evidència científica ha demostrat des de fa anys que l’obesitat infantil és un problema sistèmic, influït per una cascada de factors socials”, ha comentat Mónica García, la ministra de Sanitat. “Aquesta visió ens obliga a abordar l’obesitat infantil no només des de la perspectiva ‘sanitària’, sinó des de la salut integral de la població infantil, considerant aspectes econòmics, educatius i comunitaris que afecten els nens i les seves famílies”.

L’informe “Nivell socioeconòmic i estils de vida de la població infantil i adolescent a Espanya” de la Gasol Foundation ha estat possible gràcies al compromís de la Fundació Barça, col·laborador principal de l’estudi PASOS des del 2022; i Fundació Occident, col·laborador principal de PASOS des del 2024. L’estudi també compta amb el suport dels aliats saludables de l’estudi: Banco Santander, Grup IFA i Fundació CSAI del Ministeri de Sanitat; i ha estat realitzat gràcies al treball del consorci PASOS 2022-2023, format per 14 grups d’investigació de tota Espanya.

Principals resultats de l’Informe sobre el nivell socioeconòmic i els estils de vida de la població infantil i adolescent a Espanya [Accés a l’informe complet AQUÍ]

> Activitat física: El nivell d’estudis de les mares, pares o tutors/es legals és la variable per a la qual s’observen majors diferències en els minuts dedicats a l’activitat física moderada o vigorosa per part dels nens i nenes: tenir o no estudis universitaris representa 11,5 minuts de diferència diària, gairebé 70 hores menys a l’any en el cas dels nens/es les mares, pares o tutors/es legals dels quals no tenen aquest nivell d’estudis.

La desigualtat s’incrementa en combinar les 3 variables de nivell socioeconòmic —nivell d’estudis, estatus laboral i renda mitjana per persona/any de la secció censal de residència—, i és que els nens i nenes amb unes pitjors condicions socioeconòmiques dediquen 23 minuts menys al dia a la pràctica d’activitat física moderada o vigorosa, la qual cosa suposa més de 11 hores al mes i gairebé 140 hores a l’any menys (gairebé 6 dies complets a l’any).

> Ús de pantalles: També per al temps d’ús de pantalles entre setmana, la variable de nivell socioeconòmic per a la qual s’observen majors diferències és el nivell d’estudis de les mares, pares o tutors/es legals, assolint 50 minuts més al dia entre els nens/es i adolescents amb progenitors sense estudis universitaris.

Combinant les tres variables, la població infantil i adolescent més exposada a la vulnerabilitat socioeconòmica estaria dedicant uns 16 dies complets més en un any a l’ús de pantalles. Al llarg del seu creixement, entre els 8 i els 16 anys, serien al voltant de 4,2 mesos complets més dedicats a l’ús de pantalles.

> Alimentació: Igual que amb el son, la variable de nivell socioeconòmic per a la qual es troba una major diferència en el nivell d’adherència a la dieta mediterrània és el nivell d’estudis de les mares, pares o tutors/es legals; concretament 0,84 punts menys en una escala de 16 punts.

Al mateix temps, els resultats indiquen que el percentatge de població infantil i adolescent que presenta un nivell baix d’adherència a la dieta mediterrània és un 11,5 % major entre la població més exposada a les desigualtats socioeconòmiques; assolint ja a més d’un 20 % d’aquesta població.

> Son: El percentatge de població infantil i adolescent que compleix amb les recomanacions d’hores de son entre setmana és gairebé un 10 % menor entre els/les menors les mares, pares o tutors/es legals dels quals no tenen estudis universitaris.

En combinar les 3 variables de nivell socioeconòmic s’observa que més d’un 63 % de la població infantil i adolescent més afavorida compleix amb les recomanacions de son mentre que aquest percentatge és un 14,7 % menor per a la població més vulnerabilitzada. Aquesta xifra és lleugerament inferior en el cap de setmana (9,2 %).

> Malestar psicològic: El percentatge de població infantil i adolescent que declara sentir-se preocupat/ada, trist/a o infeliç és alarmant, ja que supera el 30 % en tots els casos; encara que de totes les variables analitzades és en la qual es troben menors diferències segons nivell socioeconòmic.

Aquest percentatge és un 2,4 % major en la població exposada a un menor nivell socioeconòmic.

> Estat de salut percebut: Tenint en compte les 3 variables de nivell socioeconòmic, l’estat de salut percebut és 6,4 punts major, en una escala del 0 al 100, entre la població més afavorida. En global, la població infantil i adolescent autopercibeix la seva salut en 79,4 punts, sent un valor menor al desitjat en població infantil i adolescent de 8 a 16 anys.