Increment d’11 hores setmanals en l’ús de pantalles en només tres anys i mig: un desafiament per al benestar infantil i adolescent 

L’estudi PASOS longitudinal (2022-2025) de la Gasol Foundation revela un deteriorament preocupant dels hàbits saludables dels participants que es van començar a evaluar el 2019-2020.

Barcelona, 16 de juny de 2025. La Gasol Foundation ha presentat l’informe PASOS Longitudinal 2022-2025, el primer a Espanya que analitza com evolucionen els estils de vida i l’estat ponderal —pes i circumferència de cintura respecte a l’alçada— d’una mateixa mostra de nens, nenes i adolescents seguits al llarg del temps.

Evolució dels estils de vida:

L’estudi, que fa un seguiment dels participants de la primera edició de PASOS (2019-2020), tres anys i mig després, revela un clar empitjorament dels hàbits de vida saludable:

• Augment preocupant de l’ús de pantalles, amb 11,33 hores més a la setmana, cosa que equival a 25 dies complets addicionals a l’any davant d’una pantalla.
• Descens de 18 minuts al dia (9 hores al mes) d’activitat física moderada o vigorosa, en comparació amb la situació inicial.
• Pitjor adherència a la dieta mediterrània, amb una disminució de pràcticament 11 punts percentuals en la població que assoleix un nivell alt d’aquest patró alimentari.
• Disminució del compliment de les recomanacions de son, especialment els caps de setmana.
• Increment del malestar psicològic: un total d’un 35,6% de la població avaluada per segona vegada (entre 2022 i 2025) declarava sentir-se preocupada, trista o infeliç, mentre que el 2019-2020 aquest percentatge se situava en un 18,3%. Això significa que s’incrementa en més de 17 punts el percentatge de població que manifesta tenir algun malestar en l’àmbit psicològic.

“L’estudi evidencia que, si no s’actua de manera preventiva durant la infància, els hàbits saludables es perden alhora que s’imposen hàbits no saludables, com la sobreutilització de pantalles”, explica Pau Gasol, president de la Gasol Foundation. “És imprescindible transformar els entorns en què creixen els nens i nenes per facilitar-los eleccions saludables i frenar aquesta tendència.”

Anàlisi segons l’evolució del coeficient cintura/alçada:

L’informe també analitza el percentatge de participants que experimenten un augment o una reducció en el coeficient cintura/alçada al llarg dels tres anys i mig de seguiment. Aquest coeficient és un indicador del risc cardiometabòlic i permet monitorar canvis en l’adipositat abdominal.

L’anàlisi mostra que aquells que han incrementat el seu coeficient cintura/alçada (més greix abdominal) en els tres anys i mig, respecte als que l’han reduït, presentaven el 2019-2020 uns hàbits saludables més deteriorats: menor pràctica d’activitat física, major ús de pantalles, menys hores de son, menor adherència a la dieta mediterrània i més malestar emocional.

Aquestes diferències inicials s’associen directament amb una evolució desfavorable del coeficient cintura/alçada al llarg del temps, reforçant la necessitat d’actuar de manera preventiva durant la infància i l’adolescència.

Peticions:

Partint d’aquest anàlisi, l’informe també planteja una sèrie de peticions adreçades a les institucions públiques i privades i a la societat en general, amb l’objectiu d’impulsar un canvi estructural que permeti revertir aquesta tendència. Algunes d’aquestes peticions són:

• Modificar la percepció social i institucional de l’obesitat infantil, allunyant-la d’enfocaments pesocentristes, estètics i individualistes. L’obesitat infantil és un repte de salut pública amb múltiples determinants socials, i no és una elecció ni una responsabilitat individual.
• Continuar impulsant el desplegament del Pla Estratègic Nacional de Reducció de l’Obesitat Infantil (PENROI) per a la seva implementació a escala nacional, autonòmica i local, amb un enfocament multisectorial, i prioritzant la reducció de les desigualtats socials en salut.
• Considerar el coeficient cintura/alçada com un indicador complementari a l’IMC, tant en la pràctica clínica pediàtrica com en la vigilància epidemiològica.
• Establir límits a l’actual ús excessiu de pantalles en el dia a dia de la població infantil, atès que aquest hàbit impacta de manera rellevant en altres factors de l’estil de vida, l’estat de salut i el desenvolupament humà en general.

Col·laboracions i suports:

L’estudi PASOS, liderat per la Gasol Foundation, compta amb la col·laboració de 14 grups de recerca i una xarxa de farmàcies comunitàries. L’anàlisi longitudinal (de seguiment al llarg dels tres anys i mig) s’ha dut a terme a partir d’una mostra de 820 participants de tota Espanya.

Aquest estudi ha estat possible gràcies al compromís de: els col·laboradors principals de PASOS, la Fundació FC Barcelona i la Fundació Occident; i els aliats saludables —IFA, Fundació CSAI i Santander. A més, el suport de la Fundació Probitas, col·laborador principal de l’estudi PASOS 1a edició (2019–2020), va ser clau per obtenir les dades basals —punt de partida de l’actual estudi longitudinal.

Segueix-nos a: 

@gasolfoundation