LA GASOL FOUNDATION I UNICEF S’UNEIXEN CONTRA L’OBESITAT INFANTIL

A Espanya, almenys un de cada tres nens menors de cinc anys -200 milions- no s’alimenta de manera adequada: està desnodrit o pateix sobrepès o obesitat. Així ho determina el nou informe publicat ahir per UNICEF, l’Estat Mundial de la Infància 2019: Infants, aliments i nutrició.

En el marc d’aquesta publicació i del Dia Mundial de l’Alimentació, que se celebra avui 16 d’octubre, la Gasol Foundation -fundació dels germans Gasol l’objectiu de la qual és la lluita contra l’obesitat infantil- ha col·laborat amb UNICEF Comitè Espanyol en l’elaboració de l’informe Malnutrició, obesitat infantil i drets de la infància a Espanya. S’hi recullen xifres de l’Estudi PASOS 2019 de la Fundació Gasol, com ara les relatives a la prevalença de sobrepès i obesitat infantil al nostre país, que avui afecta més d’un terç dels menors (34,9%). “Milions de nens i nenes al món estan menjant molt poc del que necessiten i molt del que no necessiten. Una alimentació no adequada implica riscos per a la salut dels nostres nens, nenes i adolescents i no només per a la salut física, ja que l’obesitat es relaciona també amb un pitjor rendiment escolar i augmenta les possibilitats de patir trastorns d’autoestima”, afirma Gustavo Suárez Pertierra, president d’UNICEF Comitè Espanyol.

Aquestes alarmants xifres estan relacionades amb un excés d’hàbits no saludables per part dels més joves. Així, per exemple, i basant-nos en l’Estudi PASOS, sabem que més de la meitat dels nens i adolescents (54%) no compleix, entre setmana, amb les recomanacions de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) d’ús de pantalles -televisió, ordinador, tablet, mòbil o videojocs-, que estableixen el límit en les dues hores diàries. A més, aquest percentatge puja fins a gairebé el 80% quan es tracta de cap de setmana. D’altra banda, l’estudi també revela, en concordança amb aquests xifres, que el 63’6% dels nens/es i adolescents no arriba als 60 minuts d’activitat física moderada o vigorosa (aquella que accelera el ritme cardíac i la respiració) que recomana l’OMS els 7 dies de la setmana.

«Com a Defensor Mundial per a la Nutrició i la Fi de l’Obesitat Infantil d’UNICEF i president de la Gasol Foundation, m’agradaria fer una crida a la societat perquè els nens, nenes i adolescents adquireixin bons hàbits d’alimentació, realitzin un mínim de 60 minuts d’activitat física al dia, dormin el nombre suficient d’hores segons la seva edat i puguin créixer en un entorn afectiu i segur que els permeti assolir el seu ple desenvolupament», reclama Pau Gasol, president de la Gasol Foundation.

Recomanacions de la Gasol Foundation i UNICEF

Per lluitar contra aquesta situació i prevenir l’obesitat infantil, UNICEF Comitè Espanyol i la Gasol Foundation fan una crida a les administracions públiques, al sector privat, als donants, als pares i mares, a les famílies, perquè es posin en marxa les següents recomanacions i aquestes ajudin els nens i les nenes a créixer de manera saludable:

1. Informar, sensibilitzar i donar poder a les famílies, nens i adolescents per promoure la demanda d’aliments nutritius i sans. La demanda d’aliments té a veure amb la informació, el comportament i les aspiracions dels consumidors. Quan les opcions més saludables són més assequibles, accessibles i desitjables, mares, pares i cuidadors fan millors eleccions en la nutrició dels seus fills. Al seu torn, una millor informació i coneixement per part dels nens i adolescents els permet ser agents de canvi. No es tracta només d’educar en els beneficis d’una dieta sana, sinó també connectar amb les seves aspiracions socials i culturals.

2. Orientar els productors i proveïdors d’aliments perquè facin el millor per als nens. No n’hi ha prou amb promoure la demanda de millors aliments a les llars sense promoure una oferta més saludable. Els estats juguen un paper fonamental en establir la regulació i els incentius adequats perquè es respectin i promoguin els interessos dels infants en aquest àmbit. El sector privat alimentari té un paper molt rellevant, des de petits agricultors i petites i mitjanes empreses fins a corporacions multinacionals d’aliments, per assegurar i promoure una oferta i hàbits d’alimentació més saludables. D’acord amb aquesta línia, es demana la promoció de la reformulació dels productes amb ingredients més sans, entre altres aspectes, reduint el seu contingut en sucres afegits, sal i greixos saturats.

3. Construir entorns d’alimentació sans per a tots els nens. L’entorn personal, domèstic i social dels nens i els seus pares és on aquests interactuen amb el sistema alimentari. Algunes de les accions que es proposen: establir un etiquetatge senzill, visible i fàcilment llegible en la part frontal dels productes que informi adequadament de la seva qualitat nutricional, així com en les cartes dels serveis de restauració; regular i limitar el màrqueting i la publicitat de productes amb excés de sucre i menjars poc saludables adreçats a infants i adolescents; millorar els espais i les activitats de joc i esport, i la seva accessibilitat per a tots els nens; o facilitar la lactància materna i la provisió del temps i els espais adequats per a ella, a la feina i en els llocs públics.

4. Mobilitzar altres sistemes i serveis per millorar els resultats en la nutrició de per a tots els nens. Mentre el sistema alimentari és fonamental per a la nutrició infantil, altres sistemes són claus en l’accés a una nutrició de qualitat: el sistema de salut, d’aigua i sanejament, el sistema educatiu i de protecció social, contribueixen decisivament a una dieta sana. Així, per exemple, es proposa la creació d’entorns saludables i limitar les influències obesogèniques en els centres educatius i ampliar el temps lectiu per a l’activitat física i l’esport.

5. Recollir, analitzar i utilitzar dades de qualitat regularment per guiar les accions i avaluar els progressos. Les accions basades en evidències requereixen entendre millor el problema de la malnutrició.

* Accedeix a l’informe Malnutrició, obesitat infantil i drets de la infància a Espanya per ampliar informació.