Els adolescents europeus que han estat confinats i amb pares i mares amb un menor nivell d’estudis presenten pitjors hàbits de salut

La Gasol Foundation analitza els estils de vida de 442 adolescents d’11 a 19 anys de 6 centres educatius europeus comparant els que han estat confinats enfront dels que no ho han estat

• El temps dedicat a la pràctica d’activitat física ha estat menor entre els adolescents que han estat confinats mentre que el temps dedicat a l’ús de pantalles ha estat major, observant diferències segons el nivell d’estudi dels pares/mares.
• Els menors exposats al confinament han complert menys la recomanació d’hores de son enfront dels quals no han estat confinats, principalment entre setmana.
• Els adolescents que han estat exposats al confinament i els pares del qual pares/mares dels quals tenen un menor nivell d’estudis presenten més dificultats psicològiques.
• Amb l’objectiu d’aprofundir en la situació actual sobre els hàbits saludables dels adolescents en el context de la COVID-19, Pau Gasol i la Gasol Foundation presenten el summit online solidari PL4NETS, que se celebrarà del 20 al 23 de juliol.

Barcelona, 14 de juliol de 2020. En el marc del projecte europeu MILES, la Gasol Foundation —fundació dels germans Pau i Marc Gasol— ha realitzat un estudi comparatiu, durant la crisi sanitària, entre els hàbits de salut de 442 adolescents europeus, dels quals 291 han estat exposats al confinament i 151, no. L’anàlisi també ha permès avaluar la influència del nivell d’estudis dels pares/mares en els hàbits de salut dels menors.

Per a aprofundir sobre aquesta situació i debatre sobre qüestions d’actualitat en relació als hàbits saludables i l’obesitat infantil, la Gasol Foundation i Pau Gasol —president de la fundació— han llançat PL4NETS, el summit solidari sobre hàbit saludables els beneficis del qual aniran destinats als programes de la fundació dirigits a població en situació de vulnerabilitat socioeconòmica.

Context: projecte europeu MILES

Des del 2018, la Gasol Foundation està treballant amb un grup de 6 escoles europees de 6 països diferents (Espanya —European International School of Barcelona—, Itàlia —Liceu Scientifico e Linguistico Statale Principe Umberto di Savoia—, Portugal —Escola Secundária de Loulé—, Finlàndia —Ahmon Koulu—, Alemanya —International School of Dusseldorf— i Turquia —Ankara Ataturk Lisesi—) en el marc del projecte MILES, subvencionat per una beca del programa Erasmus+ de la Comissió Europea.

Durant la pandèmia de la COVID-19, s’ha aprofitat aquesta xarxa d’escoles per a estudiar amb major profunditat els efectes sobre els hàbits de salut dels adolescents europeus de les mesures adoptades pels diferents països relacionades amb el confinament.

En el moment de realitzar la recollida de dades de l’estudi, els països que comptaven amb mesures restrictives de confinament van ser Espanya, Itàlia i Portugal; mentre que a països com Alemanya, Finlàndia i Turquia els adolescents han estat exposats a un confinament domiciliari puntual o inexistent.

Estudis previs realitzats en la mateixa xarxa d’escoles amb adolescents d’un rang d’edat similar havien mostrat que no existien pràcticament diferències en els estils de vida dels dos grups d’escoles considerats en el present estudi. Aquestes diferències sí s’han fet evidents en l’etapa de confinament que han experimentat els adolescents durant la pandèmia de la COVID-19.

En total, s’han avaluat els hàbits de salut de 442 adolescents, l’edat mitjana dels quals ha estat de 16,22 anys, un 61,1% del gènere femení i un 38,9% del gènere masculí. Un 55,4% dels referents adults dels participants posseeixen estudis universitaris versus el 44,6% que tenen formació professional, estudis secundaris, primaris o no tenen estudis. Per a dur a terme aquesta anàlisi, del total de 442 casos s’identifica que un 65,8% han estat exposats/ades a mesures restrictives de confinament mentre que un 34,2% han estat exposats/ades a un confinament puntual o inexistent.

Activitat física

La mitjana de minuts diaris dedicats a la pràctica d’activitat física moderada o vigorosa ha estat major entre aquells adolescents que no han estat exposats al confinament respecte als que sí que ho han estat.
Al seu torn, en el grup d’adolescents que han estat confinats s’observen notables diferències segons el nivell educatiu dels pares/mares ja que, entre aquells dels quals els referents adults posseeixen un major nivell d’estudis, el temps diari d’activitat física moderada o vigorosa ha estat 22 minuts superior respecte als adolescents, els referents adults dels quals presenten un menor nivell d’estudis.

Ús de pantalles

Per als estudiants que han estat exposats al confinament, l’ús de pantalles ha estat de 59 minuts (pràcticament 1 hora) més al dia entre setmana que pels que no han estat confinats. Durant el cap de setmana, els estudiants que han estat confinats han consumit pantalles durant 54 minuts més al dia respecte als que no ho han estat. Cal destacar que en aquesta anàlisi s’ha exclòs l’ús de pantalles amb finalitats educatives.
L’ús de pantalles entre setmana i cap de setmana ha estat major entre aquells adolescents que han estat exposats al confinament i els adults referents dels quals posseeixen un menor nivell d’estudis. Concretament, en igualtat d’exposició al confinament, els adolescents amb referents adults d’un menor nivell d’estudis han consumit una mitjana de 6 minuts més al dia entre setmana i de 12 minuts més al dia durant el cap de setmana.

Hores de somni

El 70,3% dels adolescents que no han estat confinats han complert amb la recomanació d’hores diàries de somni —de 8 a 10 hores— entre setmana, enfront del 56,6% dels adolescents que han estat confinats. Aquesta mateixa tendència, però menys accentuada, s’observa per al cap de setmana, ja que el percentatge de compliment entre els que no han estat confinats és d’un 69,4% respecte al 63,6% que sí que ho han estat.

En el cas dels adolescents que han estat exposats al confinament, aquells amb referents adults que posseeixen un major nivell d’estudis, el percentatge de compliment de les hores de son diàries recomanades entre setmana ha estat d’un 64,4%, respecte al 47,7% en aquells amb pares/mares amb un menor nivell d’estudis.

No obstant això, pel que fa al cap de setmana, el percentatge de compliment de les hores diàries de somni recomanades ha estat major per als adolescents amb adults referents que posseeixen un menor nivell d’estudis amb un 70,3% enfront del 61,6%, amb independència que hagin estat confinats o no.

Estat de salut percebut

L’estat de salut percebut s’ha mesurat amb una escala de 0 a 100 punts que ha permès als adolescents autoevaluarse, sent 0 el valor més baix i 100, el més alt.

S’identifiquen estats de salut percebuts molt similars entre els adolescents que han estat confinats i els que no ho han estat, situant-se entorn dels 80 punts per a tots dos grups.

No obstant això, per als adolescents que han estat confinats es troben diferències importants segons el nivell d’estudis dels pares/mares. Concretament, entre aquells que els seus referents adults posseeixen un major nivell d’estudis, l’estat de salut percebut ha estat de 82 punts, sent de 74 punts per a aquells els referents dels quals posseeixen un menor nivell d’estudis. Aquesta diferència és solament de 2 punts entre els dos grups de nivell d’estudis del referent adult per als adolescents que no han estat exposats al confinament.

Hàbits d’alimentació

Entre els estudiants que han estat confinats, un 40,9% aconsegueix un nivell alt de qualitat de dieta respecte al 29,1% dels que no ho han estat. A més, el percentatge d’adolescents que aconsegueixen un nivell alt d’adherència a la dieta mediterrània és d’un 49% dels quals han estat confinats i els pares/mares tenen un major nivell d’estudis enfront del 31,3% entre els que també han estat confinats però els referents adults posseeixen un menor nivell d’estudis.

Posicionament de la Gasol Foundation (més info aquí)

Tenint en compte la realitat descrita, des de la Gasol Foundation considerem que és més urgent i rellevant invertir en promoció de la salut i posar el focus en les poblacions més desfavorides amb l’objectiu de reduir desigualtats socials en salut.

Des de la Gasol Foundation, considerem essencial combinar enfocaments a curt termini amb projectes a mitjà i llarg termini capaços de generar motivació i inspiració entre les comunitats en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Alhora, la crisi de la COVID-19 està confirmant algunes qüestions que hauria de tenir en compte tota la societat,  i que estan completament alineades amb la visió estratègica de la Gasol Foundation:

• La prevenció com l’eina més valuosa per a: 1) protegir la salut individual i col·lectiva 2) reduir les desigualtats socials i de salut 3) promoure el desenvolupament dels nens/as i de les comunitats.
• La recerca com la major font de coneixement per a abordar eficientment els desafiaments de la societat i com el major fonament per a la innovació.
• L’accés universal als serveis de salut salva vides i pot contribuir a promoure estils de vida saludables.
• La prevenció de l’obesitat infantil i de les malalties no transmissibles, així com la promoció d’estils de vida saludables, han d’estar en el centre de l’agenda política. Amb aquest objectiu, la Gasol Foundation i Pau Gasol presenten la setmana que ve PL4NETS, el summit solidari online sobre hàbits saludables